Ja fa temps , prop d’un vilatge, hi vivia un terrible drac. Que tenia molta gana, no acabava mai la fam.
La gent del poble esporuguida, li donaven per menjar tots els animals i bèsties, fins que ja no en quedà cap.

Fou llavors que decidiren, oferir-li en aquell drac, tots els homes i les dones, els fills petits i els més grans.
Quina sort quina desgràcia, la princesa va tocar, tot plorant va ser lliurada a les urpes d’aquell drac.

I Sant Jordi, el cavaller, damunt del seu cavall blanc, i Sant Jordi, el cavaller, mata aquell ferotge drac.

De la terra va brotar, un bonic florit roser, amb la rosa de l’amor, que és vermella com la sang.
I Sant Jordi, el cavaller, a la princesa oferí, un somriure i un petó, i la rosa de l’amor.

(País de Xauxa).