Hola!

Us porto una novel·la que no us deixarà indiferents escrita per Liane Moriarty, autora de la sèrie Big Little Lies de la qual em declaro fan i també us recomano si no l’heu vist, i que de passada també tenim a la biblioteca. Es titula  Nou perfectes desconeguts.

Tot comença amb un variat grup de nou persones que arriben al balneari Tranquillum House disposats a seguir un tractament de deu dies que, segons la directora del centre, canviarà les seves vides i els transformarà en unes persones diferents de les que eren quan van arribar allà. I és així, tot i les reticències inicials que es generen per algunes de les estrictes normes que imperen al centre. El tai-txi a l’alba està molt bé, però l’obligat silenci és més complicat… passats uns dies comencen a sentir-se millor.

La directora, a mig camí entre una guru il·luminada i un comandament rus, és Masha, un personatge peculiar, amb un caràcter dut a l’extrem que tot i així resulta creïble i natural. I els nou perfectes desconeguts disposats a canviar les seves vides, encapçalats per Frances, una escriptora de novel·les romàntiques de mitjana edat amb el cor trencat i a la qual acaben de rebutjar la seva última novel·la; Tony, un consultor esportiu que va viure la seva època daurada en l’esport; Ben i Jessica, un jove matrimoni que al convertir-se en milionaris han perdut tot allò que els unia; Napoleó i Heather, pares de la jove Zoe, que arrosseguen un profund i compartit dolor, encara que cadascun guardi els seus propis secrets sobre aquesta pèrdua comuna; Carmel, mare de tres filles abandonada pel seu marit per una dona més jove; i Lars, un atractiu advocat matrimonialista addicte als spas.

Tots ells comparteixen  la qualitat de ser personatges sòlids i creïbles, naturals, amb històries que podrien ser les de qualsevol de nosaltres. Personatges que ens converteixen durant la lectura en un company més, fent-nos partícips de les seves pors i de les seves alegries, de les seves inseguretats i de les seves certeses, plens d’això que converteix els personatges d’un llibre en persones reals.
I quan ens hem fet tant a ells com a la plàcida i curiosa vida a Tranquillum House, mentre gaudim del que sembla ser una agradable novel·la coral que ens parla de superació personal i ens convida a reflexionar sobre les nostres pròpies vides i sobre com les dirigim, mentre s’aborda amb humor i ironia les inseguretats i aspiracions pròpies de la classe mitjana, arriba el gir que em va deixar enganxada a sofà i amb els ulls com plats i de què no us explicaré res de res, només us vaig a convidar a que llegiu Nou perfectes desconeguts. Ja direu que us a semblat!