L’argument és aquest: L’Ismael és un escriptor que porta dos anys intentant escriure una novel.la, pateix el bloqueig de l’escriptor, més conegut com a la síndrome de la pàgina en blanc. D’altra banda, tenim a la Jasone, la seva dona, primera lectora i correctora dels textos que ell escriu. Una dona que treballa en una biblioteca però que sempre li ha agradat escriure, una dona brillant en la seva època universitària però que ho va deixar tot per tenir cura de la seva família, per viure a l’ombra de l’escriptor. I ara que les seves filles són més grans, ha decidit reprendre la seva passió per l’escriptura, però ho fa d’amagat.

Crec que La casa de el padre és una novel·la que s’ha de llegir per intentar entendre, una mica millor, com som o com són els nostres pares i la nostra societat. Una novel·la molt emotiva per moments, dura en algunes parts, trista i carregada de realisme i molt ben narrada. No hi ha excusa: són poc més de dues-centes pàgines que devorareu com si portéssiu temps sense llegir una bona novel·la.

Consulteu aquí la fitxa del llibre https://aladi.diba.cat/record=b1940379~S185*cat