Davant la falta d’inspiració i el bloqueig per construir un argument, un escriptor pren una decisió radical: baixarà al carrer, pararà a la primera persona que es trobi i, si aquesta ho permet, escriurà sobre ella. I així és com l’autor es troba amb la Madeleine Tricot, una vídua de 80 anys que havia treballat de cosidora per a la firma Chanel, durant l’època daurada de Karl Lagerfeld, i d’aquesta manera entrarà a la vida dels Martin.

Madeleine, com ja he dit, és vídua i té dues filles: una viu a l’estranger i l’altra, la gran, molt a prop de sa mare, es diu Valérie, és professora, casada i mare de dos adolescents. El que passa és que ella dubta de les intencions d’aquest escriptor, no vol que se n’aprofiti però pensa que pot ser una bona teràpia per a la seva mare perquè sembla que comença a tenir pèrdues de memòria. I no només això: perquè pugui continuar amb la seva tasca, exigeix a l’escriptor que la inclogui a ella i a tots els membres de la seva família, en la història. Què us sembla? Hi haurà marro o no?