Aquesta vegada, us recomano l’última novel.la d’una escriptora que m’agrada molt, ja us he recomanat algun altre llibre d’ella.

Us agraden els secrets familiars? Doncs prepareu-vos perquè en aquesta narració n’hi ha uns quants.

La novel·la ens parla de la vida de quatre dones: la Sylvia, la Cecília i la Dolors a qui després li diran Lola. L’altra és la Idalia, la filla de la Sylvia.  Veurem les vivències de les tres primeres dones, ambicioses, decidides, valentes, son periodistes i escriptores en els anys 30 i 40. I en el present de l’any 1964, hi ha la Idalia, és fotògrafa, acaba de morir la seva mare i ha heretat una fortuna. La novel·la va alternant les dues trames: per una banda veurem les aventures de les tres dones des que eren unes noies molt joves que vivien a Barcelona; de l’altra, veurem la Idalia investigant i descobrint la vida de la seva mare i les seves dues amigues. Perquè després de la seva mort, s’adonarà que en realitat no la coneixia tan bé i està disposada a descobrir el seu passat.

Tot comença amb una capsa que li dona l’advocat de la família. A dins hi troba unes cartes d’amor apassionades dirigides a la seva mare i una fotografia amb una dedicatòria a Barcelona l’any 1931: la imatge mostra la seva mare en companyia de dues dones més: la Lola, l’autora de les cartes, i la Cecília Ibars. Una relació com la que per les cartes va semblar unir la Sylvia i la Lola no és que estigués mal vista: és que, directament, no podia ser.

No us vull avançar res més. Ara us toca a vosaltres descobrir qui era aquesta dona tan enigmàtica. I sempre és un plaer llegir la Núria Pradas.