https://aladi.diba.cat/screens/img/permlink.gif

A casa teníem un himne, és la segona novel·la de la Maria Climent, escriptora de les terres de l’ebre. L’altre és Gina.

És la història de tres dones, una mare i dues filles que es retroben a la Toscana durant uns dies per abordar un «problema» de la filla gran, la Remei. L’Ernestina, la mare, fa quinze anys que hi viu, després d’abandonar el poble l’endemà mateix de quedar vídua i la germana petita, la Marga, és la més diferent de les dues i és el personatge més carismàtic.

A la novel·la també hi ha homes, però són una mena de personatges secundaris que només hi són presents quan elles en parlen o hi interactuen. A  mesura que el lector va sentint les tres dones que parlen de manera intercalada, va quedant atrapat en la història de la família que mica en mica es va tornant més tèrbola. A la Toscana es desvelarà un secret que sacsejarà les dues germanes i totes tres, la mare i les filles  hauran de reaccionar.

Escrita, com Gina, amb el català ebrenc de la Terra Alta, A casa teníem un himne és una senyora novel·la que es llegeix d’una rebolada. El relat va fent girs i tracta amb molta profunditat la psicologia dels personatges i se serveix de l’humor intel·ligent per explicar uns fets dels que el lector se’n fa creus d’estar llegint segons què amb un somriure. El silenci també es molt present en la novel·la, un silenci que ens anirà recordant, que hi ha coses que més val no dir-les, perquè així s’entenen més bé.