Després de trenta anys, la protagonista d’aquesta novel·la es retroba amb la seva àvia que té noranta anys, que viu en una residència i pateix demència avançada. L’impacte d’aquest retrobament la porta a recordar la seva infantesa marcada pel divorci dels pares als anys 80, la depressió de la mare i la relació que estableix amb els avis i amb el pare.

Prova de posar ordre als fets ocorreguts fa més de trenta anys i així, descobrim una nena introvertida que observa la desfeta de la família des d’una distància prudent i silenciosa.

En aquells records hi trobem una àvia que mai no va saber fer d’àvia i d’una mare que mai no va saber fer de mare i ella ha de  confrontar-se amb el seu passat i decidir quina mare vol ser per a la seva filla.

Una història de mares i filles, que ens parla de les segones oportunitats que rarament es presenten a les nostres vides.

La novel·la també parla de l’ambivalència eterna de la maternitat; la dicotomia entre amor i culpa, entre la dedicació als fills i la lluita per esdevenir una persona amb categoria i entitat pròpies.