La protagonista d’aquesta història és la Baba Dúnia, una dona gran que torna a viure al seu poble a la zona d’exclusió de Txernòbil, després de l’accident nuclear.

Els seus veïns són tots persones grans com ella que hi han tornat per passar-hi la vellesa i que s’han d’organitzar de mil maneres diferents per poder-se abastir del més bàsic ja que ningú vol portar-los productes fins al poble.

No hi ha transport públic ni telèfon. No els arriba el correu, no hi ha botigues i tot queda fora del temps.Sí que hi ha aigua al pou, electricitat els dies bons i s’alimenten del que ells mateixos conren als horts dels seus jardins. Els ocells canten més fort que en qualsevol altre lloc, les teranyines s’escampen lliurement i, no hi ha rates.

Ella és una dona peculiar que parla amb el seu marit mort. I sobretot és una mena de líder entre els pocs veïns perquè és una dona forta, de poques paraules i que no està per romanços que i va a la seva. Tot i això sempre té temps per escoltar i ajudar als seus veïns.