Aquesta és la història de la Raynor i el seu marit, el Mott, a qui li diagnostiquen una malaltia terminal i que perden la seva llar a causa d’una mala inversió. Sense casa decideixen recórrer el camí de la Sal a la costa sudoest d’Anglaterra.

No és una història de ficció, és el que els hi va passar a aquesta parella.

Fa tota una vida que estan junts, des dels 18 anys. Ell és guixaire i ella mestressa de casa amb dos fills en comú i una granja a Gales destinada a casa rural. I quan tenen ja més de 50 anys la vida s’esquinça quan a ell li diagnostiquen una malaltia terminal i perden la granja a causa d’un amic que els estafa.

Sense casa i res a perdre desideixen empendre un viatge de 630 milles (1010 quilòmetres)  a peu i dormint en una tenda de campanya. Passen fred, gana i també por.

Gairebé no tenen diners per menjar ni cap refugi i només poden dur el més bàsic per a la supervivència i que puguin carregar a les motxilles. Viuen de manera salvatge entremig de paisatges de penya segats, el mar i el cel. I a cada passa el viatge es va convertint en un camí emocionalment curatiu.

És una història real i honesta sobre com assumir el dolor i el poder terapèutic i sanador de la natura. I sobretot és una reflexió sobre que és la llar, com es pot perdre i reconstruir i tornar a trobar de les maneres més inesperades.

Aquest llibre s’ha convertit en un best seller internacional. L’autora continua escrivint i lluitant com activista social en contra dels desallotjaments i la malaltia del seu marit s’ha alentit de manera considerable.