Aquest llibre és un text autobiogràfic en el  que l’autora relata com l’alcoholisme del seu pare va trencar les relacions de la família.

Eider, la protagonista i narradora,  té 41 anys quan el seu pare té un primer ictus i a partir d’aquí comença a explicar com és la relació familiar d’ella i la  mare vivint amb un pare alcohòlic.

Relata molt bé la vergonya i la por que senten per si les companyes d’escola veuen al seu pare completament ebri i com elles fan veure que no ho veuen. Vergonya que no es comparteix ni es parla amb altres membres de la família i que es viu de cara endins.

La filla opta per no parlar als seus pares ni mostrat cap mena de sentiment com una mena de càstic per ells però també per a ella mateixa.

L’Autora i editora  vasca que ja havia publicat llibres de relats i que aquesta és la seva primera novel:la ha explicat en algunes entrevistes que va escriure el llibre en euskera i que li va costar molt fer la traducció al castellà i un cop feta va ser com tancar el dol per la mort del pare. Ella és bilingüe però amb el pare hi parlava en castellà i el fet d’haver de traduir els diàlegs dels personatges li va ser difícil.

És la història d’una reconciliació amb el pare i una carta d’amor. Es perceb molt bé com ella estima al pare tot i el problema que té o poder per això encara l’estima més.